dimecres, 14 d’abril de 2010

La majoria de nosaltres no sóm conscients de la lenta agonia en que vivim; només tenim una idea d'aquella que precedeix al trànsit definitiu cap al no res.
Pensem que aquella agonia última ens mostrara revelacions sobre l'esisténcia. En lloc de percebre el significat d'una agonia lenta i reveladora, ho esperem tot del final.
Pero el final no ens revelarà gran cosa, ens consumirem tan vacil·lants com hem viscut.

1 comentari:

Fina ha dit...

És molt dur això que dius, Rosa. Però, realment és així, tal qual...