divendres, 22 d’octubre de 2010

MANIPULACIÓ



Qui manipula: Desde el meu punt de vista, manipula el que vol vèncer-nos sense convèncer-nos, seduir-nos perquè acceptem els que ens ofereix sense donar-nos raons. El manipulador no parla a la nostra intel·ligència, no respecta la nostra llibertat; actua astutament sobre els nostres centres de decisió a fi d'arrossegar-nos a prendre les decisions que afavoreixen els seus propòsits.

Per què ens manipulen?
Estareu d’acord amb mi que la manipulació respon, en general, a la voluntat de dominar a persones i grups en algun aspecte de la vida i dirigir la seva conducta. La manipulació comercial vol convertir-nos en clients, amb el simple objectiu que adquirim un determinat producte, comprem entrades per a certs espectacles, ens afiliem a tal o com club...El manipulador ideòleg intenta modelar l'esperit de persones i pobles a fi d'adquirir domini sobre ells de forma ràpida, contundent, massiva i fàcil.

Com es manipula
Jo crec que el tirà no ho té molt fàcil en una democràcia. Vol dominar al poble, i ha de fer-ho de forma gratuïta perquè el poble no ho adverteixi, doncs el que prometen els governants en una democràcia és, abans de res, llibertat. En les dictadures es promet eficàcia, a costa de les llibertats. En les democràcies es prometen cotes mai aconseguides de llibertat encara que sigui a costa de l'eficàcia.

Quins mitjans té a la seva mà el tirà per sotmetre al poble mentre el convenç que és més lliure que mai? Doncs el llenguatge.El llenguatge és el major do que posseeix l'home, però el més arriscat. És ambivalent: el llenguatge pot ser tendre o cruel, amable o malhumorat, divulgador de la veritat o propagador de la mentida. El llenguatge ofereix possibilitats per descobrir en comú la veritat, i facilita recursos per tergiversar les coses i sembrar la confusió. Amb només conèixer tals recursos i manejar-los hàbilment, una persona poc preparada però astuta pot dominar fàcilment a persones i pobles sencers si aquests no estan sobre avís.

En la nostra època hi ha una paraula que tots hem fet nostra, que és com el nostre amulet: llibertat. Aquesta paraula talismà té el poder de donar prestigi a les paraules que se li aveïnen i desacreditar a les quals se li oposen o semblen oposar-se-li. El manipulador treu ampli partit d'aquest poder dels termes talismà. Sap que, en introduir-los en un discurs, el poble queda intimidat, no exerceix el seu poder crític, accepta ingènuament el que se li proposi.

Si volem ser de debò lliures interiorment, hem de perdre la por al llenguatge manipulador i matisar el sentit de les paraules. Tot això es veu clarament quan es reflexiona. Però el demagog, el tirà, el que desitja conquistar el poder per la via ràpida de la manipulació opera amb extrema celeritat per no donar temps a pensar i sotmetre a reflexió detinguda cadascun dels temes. Per a això no es deté mai a matisar els conceptes i justificar el que afirma; ho dóna tot per sabut i ho exposa amb termes ambigus, mancats de precisió. Això li permet destacar a cada moment l'aspecte dels conceptes que li interessa per a les seves finalitats. Quan subratlla un aspecte, ho fa com si fos l'únic, com si tot l'abast d'un concepte es limités a aquest vessant. D'aquesta forma evita que les gents a les quals es dirigeix tinguin suficients elements de judici per aclarir les qüestions per si mateixes i fer-se una idea serena i ben estimada de les qüestions tractades. Al no poder aprofundir en una qüestió, estem predisposats a deixar-nos arrossegar. És un arbre sense arrels que el porta qualsevol vent, sobretot si aquest bufa a favor de les pròpies tendències elementals. Per facilitar la seva labor d'arrossegament i seducció, el manipulador afalaga les tendències innates de les gents i s'esforça a encegar el seu sentit crític.

Com que penso que amb els termes del llenguatge es plantegen les grans qüestions de la vida, crec que hem de tenir màxima cura amb els plantejaments. Si acceptes un plantejament, vas on et portin. Des de nens hauríem d'estar acostumats a destriar quan un plantejament és autèntic i quan és fals. En els últims temps s'estan plantejant malament, amb la fi estratègica de dominar al poble, temes tan greus com el divorci, l'avortament, l'amor humà, l'eutanàsia... Gairebé sempre se’ns els planteja de forma sentimental, com si només es tractés de resoldre problemes apressants de certes persones. Per commoure al poble, s'addueixen xifres exagerades de matrimonis trencats, d'avortaments clandestins, realitzats en condicions infrahumanes... Tals xifres són una estratagema del manipulador.

Hi ha diversos mitjans per dominar al poble sense que aquest s'adoni. Poso un exemple; en ell jo no esmento però manipulo. Tres persones parlen malament d'una quarta, i jo li explico a aquesta exactament el que m'han dit, però altero una mica el llenguatge. En comptes de dir que tals persones en concret han dit això, indico que ho diu la gent. Passo del singular al col·lectiu. Amb això no només li infonc por a aquesta persona sinó angoixa, que és un sentiment molt més difús i penós. L'angoixa és una por envoltant. No saps a on acudir. On està la gent que t'ataca amb la seva murmuració? La gent és una realitat anònima, envolupant, a manera de boira que et bloqueja. Et sents angoixat .Tal angoixa és provocada pel fenomen sociològic del rumor, que sol ser tan poderós com a covard a causa del seu anonimat. "Qui ho diu? La gent, és a dir, ningú concret i potencialment tots”.

Una altra forma obliqua, esbiaixada, il·lícita, de vèncer al poble sense preocupar-se de convènce’l és la de repetir una vegada i una altra, a través dels mitjans de comunicació, idees o imatges carregades d'intenció ideològica. No s'entra en qüestió, no es demostra res, no es va al fons dels problemes. Senzillament es llancen proclames, es fan afirmacions contundents, es propaguen eslògans a manera de sentències carregades de saviesa. Aquest bombardeig diari configura l'opinió pública, perquè la gent acaba prenent el que s'afirma com el que tots pensen, com allò que tots parlen, com el que es porta, l'actual, el normal, el que fa norma i s'imposa.

La redundància desinformativa té un poder insospitat de crear opinió, fer ambient, fundar un clima propici a tota classe d'errors. Certament, mil mentides no fan una sola veritat. Però una mentida o una mitja veritat repetida per un mitjà poderós de comunicació es converteix en una veritat de fet, indiscutible; ve a constituir una "creença". i que no cal discutir sense exposar-se al risc de quedar desqualificat. La propaganda manipuladora tendeix formar aquest tipus de "creences" amb vista a tenir un control soterrat de la ment, la voluntat i el sentiment de la majoria.

Crec que ja n’hi ha prou d’establir un clima de superficialitat en el tractament dels temes bàsics de la vida per fer possible la difusió de tot tipus de falsedats.

Hi algun antídot contra la manipulació?
La pràctica de la manipulació altera la salut espiritual de persones i grups. Tenim defenses naturals contra aquest virus invasor? cal posar en joc un antídot contra la manipulació demagògica?
Hi tant que sí, encara que actualment és impossible de fet reduir l'abast dels mitjans de comunicació o sotmetre’ls a un control eficaç de qualitat. No hi ha més defensa fiable que una deguda preparació per part de cada un de nosaltres. Primer que tot hem d’estar alerta, conèixer en detall els artificis de la manipulació. En segon lloc hem de pensar amb rigor, saber utilitzar el llenguatge amb precisió, plantejar bé les qüestions, desenvolupar-les amb lògica, no cometre salts en el buit. Pensar amb rigor és un art que hem de conrear. El que pensa amb rigor és difícilment manipulable. Un poble que no conreï l'art de pensar amb la deguda precisió està en mans dels manipuladors. I en tercer lloc i molt important, viure creativament. El més valuós de la vida només s’aprèn de debò quan es viu.

Una vegada que recuperem el llenguatge segrestat pels manipuladors i guanyem llibertat interior, podem abordar amb garantia d'èxit la gran tasca que té davant seu la Humanitat actual: donar vida a una nova forma que assumeixi els millors assoliments de l'Edat Moderna i superi les seves deficiències.

Crec que un primer pas passa per un canvi en l'estil de pensar, de sentir i actuar. Però aquest canvi, molt a pesar meu, no s’està realitzant com jo i molts altres com jo desitgem. D'aquí el desconcert i l'apatia de la societat contemporània. És hora d'abandonar la indecisió i posar les bases d'una concepció preuada de la vida, més ajustada a la condició veritable de l'ésser humà. Això requereix tenir la valentia d'optar per l'ideal de la generositat, la unitat, la solidaritat.

Que aquesta tasca creativa es dugui a terme en la societat actual depèn en bona mesura dels mitjans de comunicació. Un dia i un altre, amb el poder de persuasió que exerceix la insistència, els “mitjans” obren davant l'home actual dues vies oposades: la via de la creativitat i l'edificació total de la personalitat, i la via de la fascinació i l'enfonsament de la vida personal. Quan es parla de manipulació, s'al·ludeix a una forma d'abús dels mitjans de comunicació que tendeix a encaminar a les gents per una via destructiva.

Cap, no obstant això, una altra forma d'ús que assumeixi totes les possibilitats de tals mitjans i els confereixi una profunda noblesa i una gran fecunditat. Només quan les gents s'orientin per aquesta via tindran garantida la seva llibertat en el si dels règims democràtics, que -bé està recordar-ho- no generen llibertat interior automàticament.

Penso jo.




divendres, 8 d’octubre de 2010

Despertar


Avui quan m'he despertat no  he fet com cada dia: un badall amb so inclòs i unn estiramenty de bassos i cames. 

No, m'he quedat quietam embadalida i mirat al sostre, i tot seguit m'he posat a pensar.
Despertar cada matí, alobrir els ulls creuem el llindar que ens retorna al mon de la nostra vida diària.
Retornem del màgic univers (moltes vegades indesxifrable) dels somnis, al no menys mnisteriós (i massa vegades incomprensible) món real.

Aquesta experiència pensada així és sorprenent, però quasi mai sóm plenament conscients del meravellós d'aquest viatge de tornada. 

La majoria de nosaltres no valorem com cal el "miracle" de cada despertar.
Tots els dies tornem a intentar la Vida, tots els matins tornem a renovar l'esperança.
I malgrat els cops rebuts tornem a aixecar-nos i enfrontem una altra vegada les coses.
Esplaiem les nostres penes si les hi hagués, rentem les nostres llàgrimes de dolor, ens traiem la pesantor dels mals somnis, i sortim novament a la vida.

Decidim que no ens venceran tan facilmente les circumstàncies que moltes vegades pretenen abatre'ns, que ens volen robar l'alegria d'existir. Pretenen envellir-nos prematurament.

Es diu que a les nits abans de descansar és bé realitzar un repàs de totes les nostres accions
examinant minuciosament  el nostre obrar en cadascuna d'elles, i que després d'haver-nos penedit sincerament  del que hàgim fet malament,llavors sí lliurar-nos al somni reparador,
desconnectar-nos de les tensions acumulades a consecuencia del contacte amb el món,
propiciar el vol de l'Ànima a la regió astral. 

Després en despertar amb l'energia renovada, amb el cor net, la ment fresca i amb el cos reestablert,
amb l'Ànima novament disposada a enfrontar la vida, tornem a començar, tornem a aixecar la mirada
i respirem profundament. 

Crec que el moment de despertar és el millor de cada dia!!





dilluns, 4 d’octubre de 2010

"Esperit constructiu"



Una petita parada en el camí, una interpel·lació fraterna, el somriure en silenci ple de saviesa i comprensió d'un mestre, ..., poden ser el punt de partida per despertar-nos d'un llarg somni. La consciència pren compte d'alguna cosa que fins a aquest moment ignorava. En el despertar de la ignorància, de l'ànima encara tendra, verd en el seu transitar pel món, poden descobrir-se velles actituds vitals, que comencen a perdre el seu valor, la seva raó de ser. Hem transitat velles experiències. Durant anys allò que ens va servir va perdent la seva aroma, les seves fulles no tenen lluentor i a poc a poc, es marceix tornant-se caduc i perdent tot valor conforme va esvaint-se la seva forma.

Però la forma, que és el vehicle d'expressió de tantes actituds vitals, quan desapareix també s’endú amb ella el que fins a aquest moment ens va semblar la substància, l'essència, l'elixir de la vida. Amb el temps ens adonem com el que per a nosaltres va ser el “aqua vitae”, aquest tresor pel qual es van afanyar molts alquimistes, en el temps present s'ha transformat en gasosa sense bombolla. Diuen que tot existeix per que és necessari. I potser aquesta gasosa que menyspreem, és la base de trànsit, que hàgim d'abocar sobre el nostre calze vital, per acompanyar un vi que encara, en les nostres barriques interiors, no ha aconseguit la seva maduració. Arribarà el temps per brindar en les noces de la nostra pròpia reconciliació, amb vins d'un altre caire.

Tot té el seu temps, tot requereix distància, tot es dóna, si permetem que succeeixi. La vinya no dóna raïm, sinó té arrels a la terra. La saba camina el seu camí fins a cristal·litzar en el raïm, portant en el seu transit, dolçor, amargor, salobre, acritud, acidesa, podríem dir que la saba és sàvia, per que tanca en si la síntesi de tots els sabors, alquímia natural que donarà fruit.

En això consisteixen també els cicles de l'existir al món. Si no caminem trepitjant la terra, no podrem absorbir amb realisme el nèctar de cadascuna de les nostres experiències. Si ens ocultem als rajos de saviesa que cada vivència tanca, no podran fructificar els fruits de nostre trànsit. Si pretenem destil·lar la saba que ens alimenta, apartar d'ella, l'amargor, l'acritud, l'acidesa, i quedar-nos únicament amb la dolçor i la saborosa sal de la vida, haurem manipulat i desnaturalitzat el veritable aliment que ens fa créixer. Igual que la parra, els nostres raïms naixeran pobres, mancats d'aquells elements que completaven l'esdevenir de la nostra essència. L'essència deu ser completa, l'essència no és solament plaure, porta amb si dolor. L'essència no és solament plenitud, és també frustració. L'essència és una formula completa, que en el pacient laboratori de la vida, sintetitzarà tots els compostos, tots els sucs, totes els destil·lats, bullits a la calor del foc intern del cor. És en aquest matràs intern on finalment, sintetitzada la vida, l'essència serveix al nostre cultiu. L'ànima beurà aquest vi místic embriagant-se de Vida, amb majúscules. Des d'aquest centre donarem finalment fruit, des d'aquest centre sorgirà el nostre esperit constructiu i igual que els mestres paletes, sabrem que per construir deuen intervenir tots els elements. L'aigua (emocions, desitjos) com a element unidor i congregador per a la massa; el morter, sorra, ciment, en definitiva l'element terra ( concreció, materialització, realització) el foc ( voluntat, adreça, transformació) l'aire (ideació, planificació, lògica) que aviva i dóna força al foc, ho desperta i vigila.
Si volem donar fruit, és a dir, tenir un esperit constructiu, requerim un espai on construir, aquest espai buit, el no-res,  és profundament necessari per despertar consciència sobre el complet, el tot, i la alegria de viure.

Penso jo.