divendres, 29 d’abril de 2011

Música





Jo dic que la música existia des de que l'home va caminar dret, o abans, des que van existir els primers ocells, però aquelles gents van haver d'anar-la descobrint, caient-hi en compte, van haver d'aprendre a captar-la, a repetir-la, a combinar-la, a complicar-la, nota a nota, harmonia a harmonia, bemoll més o bemoll menys, com fem nosaltres malgrat tota la nostra experiència fonamentada en segles de grans mestres.

Nosaltres encara que disposem d'estudiades habilitats i tractem profunds coneixements de rondalles sentides o somiades o desitjades, necessitem passar a la filosofia de la realitat i de la nostra falsa plenitud, i rumiar escales ascendents per on volem tots pujar i elevar el nostre futur, encara que sigui lentament, a pas de bou.

I per a uns serà el pasdoble o la pavana o la guitarra flamenca i per a uns altres la marxa militar o un vals o una obertura d'òrgan que tombi els cedres de Castella, perquè tots en progressar, busquem la nostra millora, i que sigui aquesta equilibrada i harmonitzada amb el nostre esperit, talent o afició.

Haig de donar-li voltes fins a saber perquè jo mai vaig sortir de l’argot de la flauta en cinquè curs de bàsica.

Potser no se'm va presentar l'ocasió, potser aquest remolí modern i flamant m'ofereix l'oportunitat de recollir la vida, l'Univers, en un ritme personal i escriure coses trencades

dimecres, 27 d’abril de 2011

Recordant el pensar


Moltes vegades em succeïa com si fos una dona prehistòrica que em treia conclusions en moments de calma i d’esma, en forma d'evidències íntimes, pèro, després, enmig de la riuada del vertigen de la lluita, totes o gairebé totes, em semblaven il·lusions, meres suggestions, puerils falsedats, paranys de l'agent d'una filosofia ingènua.

Jo crec que perquè la filosofia sigui filosofia, ha de ser ingènua i per això tantes es van a norris sense remissió. Gaudeixen destil·lant-se, es creuen santificant-se en usar termes confusos i reguen fora de test, les pobres estúpides.

Sempre, és veritat de puny, em va atreure aquesta labor oculta de pensar i més pensar, des que tinc ús de raó, ús de raó a l'estil rural, estil sal i llavor, poc o molt, però una mica d'ús cert.

Hi ha un ús de raó net de palla, lleganyes i gasos de asfalt i vomitades de cotxes, i aquest és i ha estat sempre el meu, no arribà mai a més, aquí, en aquest nivell, em quedà asseguda.

La filosofia, per a mi, està entre arbres i no entre càtedres. Jo em veia com un ocell amb ales raquítiques, en una barca petitíssima, perduda i sola enmig del oceà. Amb el meu pensar i dubte.



dissabte, 9 d’abril de 2011

Llenguatge i Silenci




Un dels principals problemes del llenguatge és la gratuïtat.

Problema, perquè si com afirma Henry James la mala literatura afecta a la bona, també la xerramenta afecta les possibilitats d'una bona comunicació. 

L'efecte narcòtic que provoca el soroll incessant és, tal vegada, una de les seves pitjors conseqüències. Aquesta espècie de letargia en la qual se sumeix l'esperit davant una indigestió que paradoxalment ho porta a l'anèmia vital. 

Un efecte similar al que experimenta l'home als carrers de les grans metròpolis, on ja no pot escoltar ni la veu del que té al costat ni la botzina que li avisa que és a punt d'atropella'l.

Contrarestar l'excés de res no és tasca fàcil en aquesta època.
Separar les xerradisses de la creació veritable, tampoc. 

El circuit d'interessos espuris, amb els seus mecanismes legitimadors d'exclusió i inclusió, domina la nostra cultura actual, la indigesta i l'empobreix.

Les recerques que no comparteixin aquests itineraris estan condemnades al reducte o a la completa solitud. El que moltes vegades acaba convertint-se en un antídot. 

El silenci pot tenir un valor positiu. 

I ni què dir, la sordesa.


Salut.

diumenge, 3 d’abril de 2011

NO OBLIDAR

Hola estimats lectors, ja estic de nou en forma.

Aqui us deixo unes lletres de Los Rodríguez. Espero que us agradi.

Salut.




PER NO OBLIDAR

"...D'un temps llunyà
a aquesta part ha vingut perdut,
sense tocar-me la porta,
un record romancer.
D'un temps oblidat
ha vingut un record mullat
d'una tarda de pluja,
del teu pèl embullat.
Com sempre que es canvien els papers
vaig a quedar-me
dormit en la teva cintura.
I si em desperta el dia presumit,
deixa'm quedar-me
una mica en les altures.
Per a què explicar el temps que ens queda,
per a què explicar el temps que se'n ha anat,
si viure és un regal
i un present
meitat despert,
meitat dormit,
meitat obert,
meitat dormit..."

PER NO OBLIDAR
Els Rodríguez