Música

Jo dic que la música existia des de que l'home va caminar dret, o abans, des que van existir els primers ocells, però aquelles gents van haver d'anar-la descobrint, caient-hi en compte, van haver d'aprendre a captar-la, a repetir-la, a combinar-la, a complicar-la, nota a nota, harmonia a harmonia, bemoll més o bemoll menys, com fem nosaltres malgrat tota la nostra experiència fonamentada en segles de grans mestres.

Nosaltres encara que disposem d'estudiades habilitats i tractem profunds coneixements de rondalles sentides o somiades o desitjades, necessitem passar a la filosofia de la realitat i de la nostra falsa plenitud, i rumiar escales ascendents per on volem tots pujar i elevar el nostre futur, encara que sigui lentament, a pas de bou.

I per a uns serà el pasdoble o la pavana o la guitarra flamenca i per a uns altres la marxa militar o un vals o una obertura d'òrgan que tombi els cedres de Castella, perquè tots en progressar, busquem la nostra millora, i que sigui aquesta equilibrada i harmonitzada amb el nostre esperit, talent o afició.

Haig de donar-li voltes fins a saber perquè jo mai vaig sortir de l’argot de la flauta en cinquè curs de bàsica.

Potser no se'm va presentar l'ocasió, potser aquest remolí modern i flamant m'ofereix l'oportunitat de recollir la vida, l'Univers, en un ritme personal i escriure coses trencades