Fa temps que es parla del fracàs escolar i que s'utilitza com a excusa per a reformes educatives de tota mena i en totes les instàncies, des de primària fins a la universitat.
Crec, no obstant, que el "fracàs escolar" com a tal no és mai l'objecte del debat, i que el que es qüestiona sempre són el contingut de les assignatures, la llengua en que s'ensenyen, el nombre d'hores lectives, les especialitzacions i conneixements addicionals dels mestres, l'autoritat dels professors, etc. Però el fracàs escolar, com a tal, encara no sabem que és.
El fracàs escolar és deixar els estudis de secunaria? O és acabar una carrera i un màster i no trobar una feina que hi estigui relacionada? És fracàs escolar arribar ala universitat sense saber llegir perfectament? O no anar content a l'escola? O acabar la carrera i fer faltes d'ortografia? O no passar la selectivitat? O no ser capaç de passar les proves Cangur? O acabar tots els estudis reglats, màste, post màster i post-post-master inclosos, i no tenir ni idea per on començar el primer dia de feina? O canviar tres cops de carrera perqué no ho tens clar? O fer una carrera que no t'agrada però que saps que te molt futur? O fer moltes campanes? O treure només suficients i algun bé? Què caram és el fracàs escolar?
Penso jo, que el problema esencial del fracàs escolar és que tenim un model de escola en el qual fracasar-hi té sentit. Una escola basada en evaluacions que van de l'excelència a la insuficiència, en la que es demana el mateix ritme i ordre a tothom, en la que mana el programa establert pel Ministerio o la Conselleria i no el desig de l'alumne, amb horaris estrictes i rígids, amb imposicions físiques de tot tipus com haver d'estar assegut i haver de demanar permís per anar al labavo, on s'hi ensenyen continguts en lloc d'ajudar a aprendre i a fer el que cada un desitja realment, on hi ha un adult per cada 25 infants, i un llarg etc... de deficiències que fan de l'escola aquell lloc, no precisament idílic, del qual tants i tants de nosaltres en tenim un mal record.
I fracassar en un lloc així és molt fàcil, perquè posar etiquetes a pares i alumnes n'és una de les activitats principals. I perquè és molt díficil desplegar el propi potencial quan les unitats de mesura venen d'un despatx llunyà, i no del contacte diari i directe de mestres i alumnes.
El que necessitem és una escola on el fracàs escolar no tingui sentit.
Penso jo.
