dijous, 23 de desembre de 2010

INFERN







Malgrat el que molta gent creu l'infern no és una fal·làcia ni tampoc és necessari buscar-ho en un món oníric, doncs les flames del inframón cremen lliurement per les terres en les quals vivim. 

Tots els dies sentim al nostre al voltant la calor produïda per aquesta gran foguera que consumeix la vida tornant la que és una terra fèrtil i productiva, en un terreny erm i àrid. 

Aquesta sensació que ens embarga en escoltar alguna notícia de guerres, de corrupció, de fams... està produïda per les maldades que van escapar en els temps immemorials de la caixa de Pandora. 

Totes les calamitats fugitives han trobat en l'home un gran receptacle en el qual habitar. Aquestes ens obliguen a contemplar tots els dies les misèries provocades pels seus receptacles predilectes. 

La Terra es troba de dol diàriament per les injustícies causades, i plora desconsolada amb la mort de milers d'éssers vius i amb la destrucció de les seves belles terres.

El “diable”, que és la representació d'aquestes maldats pròfugues, ha aconseguit un gran èxit en la consecució dels seus propòsits, aconseguir la decadència de la raça humana. 

A causa dels seus ensenyaments l'home s'ha tornat cobejós, malvat, envejós... Moltes gents han caigut sota la veu hipnòtica d'aquest ésser, i es llança a una bacanal de sang i destrucció que té com a beguda i menjar els diners. Aquesta és la droga que desencadena la majoria dels impurs actes comesos .
A aquesta gent demonitzada no l’importaria vendre la seva ànima a canvi d'una mica més de la seva droga especial. Per aconseguir una mica més la gent és capaç de cedir a uns impulsos que li porten a destruir la decència i la bondat que portem dins i a la destrucció del que és el nostre mitjà de vida. De seguir per aquest camí tortuós acabarem per aconseguir l'objectiu dels escapats, la total i completa devastació de totes les formes de vida inclosa la nostra.

Després del tancament precipitat de la caixa de Pandora l'única cosa que va quedar va ser l'esperança, per això sempre quedarà l'esperança que algun dia l'home despertarà d'aquest malson, d'aquest infern i podrà per fi aconseguir el paradís, una terra lliure de guerres i injustícies en la qual regni la pau i l’armonia entre races i altres éssers vius. 

Espero que amb l'ajuda de totes les persones que ens resistim a aquestes maldats aconseguim apagar d'una vegada aquest INFERN.