Un món alliberat

Crec que un món alliberat de la dictadura del capital només pot néixer d'una ruptura radical am el (des) ordre existent.

No es pot esperar res de bo d'un sistema que genera milions de persones aturades, precàries i marginades en els països rics i centenars de miliones de persones mortes de fam en els països pobres, ni fer-nos il·lusions sobre un sistema ecològicament insostenible que amenaça amb la destrucció del planeta.

Mentrestant, estic veient que la crisi d'aquest model de "civilització" no fa més que agreujar-se i s'accentuen el militarisme, la retallada de llibertats i el desenvolupament d'ideològies reaccionaries i fonamentalistes.

Penso que  cal impulsar una estratègia contrahegemònica de construcció d'un bloc "polític", social i cultural alternatiu, que sigui capaç de promoure una convergència entre els diversos moviments socials.

Formo part de la resisitència al neoliberalisme i estic compromesa en la defensa de les orientacions anticapitalistes i alternatives que sorgeixen des dels moviments socials.

Crec quue cal treballar de forma unitària, afavorir la interacció entre les xarxes i moviments existens i organitzar-se democràticament per tal de combatre eficaçment en contra del bloc de poder dominant i contra qualsevol tipus d'opressió.


Penso jo.

La felicitat una responsabilitat universal

D'acord amb la Psicologia Budista, la majoria dels nostres problemes es deuen al nostre ardent desig i inclinació per les coses que considerem duradores i que, en realitat, no ho són. En la cerca dels objectes que desitgem, fem ús de l'agressió i la competitivitat com a instruments suposadament eficaços. Aquests processos mentals, que s'han anat desenvolupant en l'ésser humà des de temps immemorials, es tradueixen fàcilment en accions que com a resultat produeixen una actitud bel·ligerant.

Crec que ens hauríem de plantejar què podem fer per controlar i regular aquests verís (engany, cobdícia, agressivitat, etc.) lloc que sabem que són ells els que es troben darrere de gairebé tots els problemes mundials.

Buscant la nostra pròpia felicitat, els éssers humans hem utilitzat diferents mètodes, sovint cruels i repulsius. Ens hem comportat de forma completament impròpia a la nostra condició d'éssers racionals, ocasionant sofriment al seu proïsme i a altres éssers vius, únicament en el seu propi benefici. Al final, aquestes accions tan maldestres porten sofriment a un mateix i als altres.

Néixer com a ésser humà és un esdeveniment poc comú, seria assenyat utilitzar aquesta oportunitat de la forma més efectiva i hàbil que fos possible. Hem de tenir una perspectiva correcta del procés universal de la vida, perquè no s'aconsegueixi la felicitat o la glòria d'una persona, a grup de persones, a costa dels altres.

Tot el que expresat fins ara exigeix una nova aproximació als problemes globals.
El món és cada vegada més petit i més interdependent, degut, principalment, als avanços tecnològics, el comerç i les relacions internacionals. Actualment, depenem els uns dels altres més que mai. En l'antiguitat, els problemes eren, en general, de tipus familiar i, lògicament, era també a nivell familiar on s'intentaven solucionar.

Avui, la situació ha canviat, depenem tant uns d'uns altres, i estem tan íntimament units, que no podem superar els perills de la nostra pròpia existència, i molt menys generar pau i felicitat, sense un sentiment de responsabilitat universal, sense un sentiment de germanor universal i sense un convenciment que tots formem part d'una gran família humana.

Encara que l'increment d'interdependència entre nacions hauria de generar una atmosfera més comprensiva, en realitat, és difícil aconseguir un esperit de veritable cooperació, ja que hi ha persones que romanen completament indiferents als sentiments i a la felicitat dels seus semblants. Quan les persones actuen motivades, sobretot per la cobdícia i l'enveja, no poden viure en harmonia.

Un acostament espiritual pot ser que no resolgui tots els problemes polítics causats per l'esperit egocèntric que existeix, però, a llarg termini, sí podrà superar l'origen de les dificultats amb les quals ens enfrontem en l'actualitat.

D'altra banda, si la humanitat continua resolent els seus problemes considerant només les conveniències a curt termini, les generacions futures tindran davant si enormes dificultats. La població mundial està augmentant i els recursos naturals es van esgotant ràpidament.

Posaré als arbres com a exemple, ningú sap amb exactitud quins seran les conseqüències pel que fa a la massiva desforestació, pel que fa al clima, al sòl i al sistema ecològic mundial en general. Ens enfrontem a tants problemes perquè la gent ens preocupem per resoldre'ls només a curt termini, de forma egoista i desconsiderant a la resta de la humanitat. No pensen al món ni en les conseqüències a llarg termini per a la vida del planeta.

Si nosaltres les persones de l'actual generació, no meditem sobretot això, les generacions futures no podran fer front a tantes calamitats.

Penso jo.

Salut.

Manaments de Gurdjieff

1. Fixa la teva atenció en tu mateix, sigues conscient en cada instant del que penses, asseguis, desitges i feixos.
2. Acaba sempre el que vas començar.
3. Fes el que estàs fent tan bé com sigui possible.
4. No t'encadenis a res que a la llarga et destrueixi.
5. Desenvolupa la teva generositat sense testimonis.
6. Tracta a cada persona com si fos un parent proper.
7. Ordena el que has desordenat.
8. Aprèn a rebre, agraeix cada do.
9. Cessa d'autodefinir-te.
10. No menteixis ni robis, si ho fas t'esmentis i et robes a tu mateix.
11. Ajuda al teu proïsme sense fer-ho depenent.
12. No desitgis ser imitat.
13. Fes plans de treball i cumpleix-los.
14. No ocupis massa espai.
15. No facis sorolls ni gestos innecessaris.
16. Si no la tens, imita la fe.
17. No et deixis impressionar per personalitats fortes.
18. No t'apropiïs de res ni de ningú.
19. Reparteix equitativament.
20. No sedueixis.
21. Menja i dorm l'estrictament necessari.
22. No parlis dels teus problemes personals.
23. No emetis judicis ni critiquis quan desconeguis la major part dels fets.
24. No estableixis amistats inútils.
25. No segueixis modes.
26. No et venguis.
27. Respecta els contractes que has signat.
28. Sigues puntual.
29. No envegis els béns o els èxits del proïsme.
30. Parla només el necessari.
31. No pensis en els beneficis que et va a procurar la teva obra.
32. Mai amenacis.
33. Realitza les teves promeses.
34. En una discussió posa't en el lloc de l'altre.
35. Admet que algú et superi.
36. No eliminis, sinó transforma.
37. Venç les teves pors, cadascun d'ells és un desig que es camufla.
38. Ajuda a l'altre a ajudar-se a si¬ mateix.
39. Venç les teves antipaties i apropa’t a les persones que desitges rebutjar.
40. No *actues per reacció al que diguin bé o dolent de tu.
41. Transforma el teu orgull en dignitat.
42. Transforma el teu còlera en creativitat.
43. Transforma la teva avarícia en respecte per la bellesa.
44. Transforma la teva enveja en admiració pels valors de l'altre.
45. Transforma el teu odi en caritat.
46. No et llois ni t'insultis.
47. Tracta el que no et pertany com si et pertanyés.
48. No et queixis.
49. Desenvolupa la teva imaginació.
50. No donis ordres només pel plaure de ser obeït.
51. Paga els serveis que et donen.
52. No facis propaganda de les teves obres o idees.
53. No tractis de despertar en els altres emocions cap a tu com a pietat, admiració, simpatia, complicitat.
54. No tractis de distingir-te per la teva aparença.
55. Mai contradiguis, només calla.
56. No contreguis deutes, adquireix i paga de seguida.
57. Si ofens a algú, demana-li perdó.
58. Si l’ has ofès públicament, excusa’t en públic.
59. Si t'adones que has dit alguna cosa erroni, no insisteixis per orgull en aquest error i desisteix immediatament dels teus propòsits.
60. No defensis les teves idees antigues només pel fet que vas ser tu qui les va enunciar.
61. No conservis objectes inútils.
62. No t'adornis amb idees alienes.
63. No et fotografiïs al costat de personatges famosos.
64. No rendeixis comptes a ningú, sé el teu propi jutge.
65. Mai et defineixis pel que posseeixes.
66. Mai parlis de tu sense concedir-te la possibilitat de canviar.
67. Accepta que gens és teu.
68. Quan et preguntin la teva opinió sobre alguna cosa o algú, vaig donar només les seves qualitats.
69. Quan t'emmalalteixis, en lloc d'odiar aquest mal considera-ho el teu mestre.
70. No miris amb dissimul, mira fixament.
71. No oblidis als teus morts, però dóna'ls un lloc limitat que els impedeixi envair tota la teva vida.
72. En el lloc en què habitis consagra sempre un lloc al sagrat.
73. Quan realitzis un servei no ressaltis els teus esforços.
74. Si decideixes treballar per als altres, fes-ho amb ganes.
75. Si dubtes entre fer i no fer, arrisca't i fes.
76. No tractis de ser tot para la teva parella; admet que busqui en uns altres el que tu no pots donar-li.
77. Quan algú tingui el seu públic, no acudeixis per contradir-ho i robar-li l'audiència.
78. Viu d'uns diners guanyats per tu mateix.
79. No et vanis d'aventures amoroses.
80. No et vanagloris de les teves debilitats.
81. Mai visitis a algú només per omplir el teu temps.
82. Obtingues per repartir.
83. Si estàs meditant i arriba un diable, posa aquest diable a meditar…

Provem de complir-los tots.

Salut

GRATITUD

Gratitud

(Del *lat. *gratitudo). f. Sentiment que ens obliga a estimar el benefici o favor que se'ns ha fet o a volgut fer, i a correspondre a ell d'alguna manera.

Font: Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola

Gratitud. Sentiment que ens obliga a estimar el benefici o favor que se'ns ha fet o ha volgut fer, i a correspondre a ell d'alguna manera. Amistat. Afecte personal, puro i desinteressat, compartit amb una altra persona, que neix i s'enforteix amb el tracte. Confiança. Esperança ferma que es té d'algú o alguna cosa. Fidelitat. Observança de la fe que algú deu a una altra persona.

Font: Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola

Tenim el costum de creure que tot el bé que tenim l'hem aconseguit sols. Per orgull o, de vegades, per simple desatenció, no sabem reconèixer el suport que ens han donat els altres en un moment o circumstància determinats. Llavors ens convertim en persones desagraïdes. Encara que sembli increïble podem arribar a l'extrem de criticar o fins i tot fer mal a els qui ens van ajudar. De vegades ens tanquem totes les portes nosaltres mateixos. De vegades no, doncs la generositat mai acaba.

No obstant això, hi ha persones que com no saben experimentar agraïment, se senten sols, no descobreixe

n que els altres els volen i que mereixen aquest afecte. El seu malestar creix a cada dia i els entristeix. El que agraeix obre les cortines de la seva ànima: permet que entri el sol i projecta cap a fora la seva pròpia llum.

El valor de la gratitud s'exerceix quan una persona experimenta estima i reconeixement per una altra que li va prestar ajuda. No consisteix, necessàriament, a “pagar” aquest favor amb un altre igual, sinó a mostrar afecte i guardar en la memòria aquest acte de generositat. Més que centrar-se en la utilitat pràctica del servei rebut, pondera l'actitud amable de qui ho va fer.

L'alegria que comporta la gratitud és inmensa. Es manifesta cap a fora quan diem “gràcies” amb un somriure, quan li fem saber a la persona que ens ha ajudat l'important que ha estat per a nosaltres aquest detall inesperat (no importa si va ser un objecte, un consell o un mocador d'un sol ús quan ens van veure plorar). Però la gratitud no es redueix a una paraula ni es queda en la superfície: enriqueix i transforma la nostra vida quan mantenim present aquest acte d'afecte envers nosaltres. A través d'ella ens sabem volguts pels altres. A través d'ella, sabem voler als altres.

Aprenem a usar la fórmula que no falla. “Per favor” indica que demanem alguna cosa especial. “Gràcies” indica que reconeixem l'ajuda.

Pensem i reconeixem tot allò que rebem dels altres. Expressem-ho al nostre estil: amb paraules, amb una abraçada, amb un carta.

No agraïm només els béns materials. L'ajuda que va més enllà dels objectes és tal vegada la més valuosa.

Vençem el nostre orgull, pensem en els qui ens han donat la mà al llarg de la vida. Comprènem que ens han ajudat a ser qui sóm.

La gratitud no és un intercanvi d'objectes: “tu em vas donar, jo et vaig donar”. Significa, més aviat, “tu t'esforçar-te per mi, jo estic disposat a fer-ho per tu.

No només cal donar les gràcies a els qui estan vius i prop de nosaltres. Reconeixem en el nostre cor a els qui ens han ajudat encara que no visquin o es trobin lluny.

“Per favor” i “gràcies” són dues expressions comunes en la nostra vida diària que apareixen una vegada i una altra en les relacions amb els altres. Aturem-nos per un moment a pensar en elles. La primera és un anomenat d'ajuda per sol·licitar alguna cosa que pot ser molt senzill (el préstec d'un objecte) o molt complicat (l'auxili en un cas de vida o mort). La segona manifesta el reconeixement pel benefici que hem rebut. En el seu nivell més superficial apareixen com a fórmules automàtiques de cortesia, però quan vius a fons aquestes emocions ingresses a un dels territoris més rics i profunds de les relacions humanes.

Ser agraït és apreciar a cada moment el que els altres fan per nosaltres i generar amb ells un compromís de confiança: com estem conscients de la seva ajuda, podrem respondre d'igual forma quan ells requereixin la nostra. Quan la confiança creix, es converteix en amistat: dos éssers humans comparteixen emocions, problemes, solucions i l'ajuda flueix sempre en les dues adreces. El respecte i els sentiments d'afecte mutus creixen fins a regir-se per la fidelitat: no només agraïm i corresponem a qui ens ajuda, tenim un afecte sòlid que ens farà estar sempre allí per respondre, sense importar que les circumstàncies canviïn.

Salut i gràcies.

I aqui us deixo un poema de l'Octavio Paz.

LA VIDA SENSILLA

Cridar al pa i que aparegui

sobre les estovalles el pa de cada dia;

donar-li a la suor el seu i donar-li al somni

i al breu paradís i a l'infern

i al cos i al minut el que demanen;

riure com el mar riu, el vent riu,

sense que el riure soni a vidres trencats;

beure i en l'embriaguesa agafar la vida,

ballar el ball sense perdre el pas,

tocar la mà d'un desconegut

en un dia de pedra i agonia

i que aquesta mà tingui la fermesa

que no va tenir la mà de l'amic;

provar la solitud sense que el vinagre

faci torçar la meva boca, ni repeteixi

les meves ganyotes el mirall, ni el silenci

s'estarrufi amb les dents que criden:

aquestes quatre parets ?paper, guix,

catifa plana i focus groguenc?

no són encara el promès infern;

que no em dolgui més aquell desig,

gelat per la por, nafra freda,

cremada de llavis no besats:

l'aigua clara mai es deté

i hi ha fruites que cauen de madures;

saber partir el pa i repartir-ho,

el pa d'una veritat comuna a tots,

veritat de pa que a tots ens sustenta,

pel llevat dels quals sóc un home,

un semblant entre els meus semblants;

barallar per la vida dels vius,

donar la vida als vius, a la vida,

i enterrar als morts i oblidar-los

com la terra els oblida: en fruits...

I que a l'hora de la meva mort aconsegueixi

morir com els homes i m'aconsegueixi

el perdó i la vida perdurable.