Un dels principals problemes del llenguatge és la gratuïtat.
Problema, perquè si com afirma Henry James la mala literatura afecta a la bona, també la xerramenta afecta les possibilitats d'una bona comunicació.
L'efecte narcòtic que provoca el soroll incessant és, tal vegada, una de les seves pitjors conseqüències. Aquesta espècie de letargia en la qual se sumeix l'esperit davant una indigestió que paradoxalment ho porta a l'anèmia vital.
Un efecte similar al que experimenta l'home als carrers de les grans metròpolis, on ja no pot escoltar ni la veu del que té al costat ni la botzina que li avisa que és a punt d'atropella'l.
Contrarestar l'excés de res no és tasca fàcil en aquesta època.
Separar les xerradisses de la creació veritable, tampoc.
El circuit d'interessos espuris, amb els seus mecanismes legitimadors d'exclusió i inclusió, domina la nostra cultura actual, la indigesta i l'empobreix.
Les recerques que no comparteixin aquests itineraris estan condemnades al reducte o a la completa solitud. El que moltes vegades acaba convertint-se en un antídot.
El silenci pot tenir un valor positiu.
I ni què dir, la sordesa.
Salut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada