Les contradiccions entre la ciència i la veritat i les experiències humanes porten a l'home al recargolament, el fan carn picada, i pel que és, el sacsen amb ritme de vertigen.
Jo m'he anat convencent, de bon o mal grat, que per posar en ordre les meves idees i organitzar racionalment els meus coneixements i propòsits, calia donar amb un intermediari, amb algun pas o pont entre la raó i el món, aquest món realíssim que ens envolta, alimenta, subjecta, ofega, atropella, perquè crec que tot el mal té com a arrel el que l'ambició individual no coneix fre y això implica odis i entrebancs i trencaments d'harmonia i esgarraments de la veritat.
Doncs veig que tal com en els temps antics, avui domina i predominen les aigües tèrboles, aquestes que sedueixen, però no convencen, aquestes que gens de coneixença i molt de sofisma i fartada de recursos enganyosos.
El nucli de tota garantia és la persona humana, l'home és la mesura de totes les coses, de les que són i de les que no són.
Penso jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada