dijous, 16 de febrer del 2012

" RETORN"


Estimats lectors,


després d'una llarga absència de pensaments escrits i per alguunes circumstàncies que no vénen al cas, i d'altres que ara us comentaré, reprenc aquesta tasca.

Una de les raons ha estat la mort de la meva àvia,  la tristor de la seva pèrdua i la falta de la seva saviesa (103 anys) m'havien deixat sense inspiració.

Una altra, i que ha estat refugi de la meva pena, és la meva afició a la paleontologia. Us explico, sóc una gran aficionada a anar a buscar fóssils, i en una d'aquestes ocasions vaig fer una troballa molt maca, ni més ni menys que un crani de cocodril. Sóc autodidàcta en el tema paleontològic i un dels meus hobies és netejar i restaurar els fòssils que trobo. I així he passat la majoria del meu temps lliure, primer documentantme per poder classificar aquest crani de cocodril, que no ha estat gens fàcil, i després intentant recompondre totes les peces, perquè al intentar traure'l del lloc on estava, no em va sortir tot d'una peça.

Afegeixo unes fotos del "fossil", i d'ara endavant ja tindreu notícies meves.

Una abraçada per a tots i gràcies per no oblidar-me. 





També us deixo uun poema de Mario Benedetti, espero que us agradi.


Defensa de l'alegria

Defensar l'alegria com una trinxera
defensar-la de l'escàndol i la rutina
de la misèria i els miserables
de les absències transitòries
i les definitives
defensar l'alegria com un principi
defensar-la de l'esbalaïment i els malsons
dels neutrals i dels neutrons
de les dolces infàmies
i els greus diagnòstics

defensar l'alegria com una bandera
defensar-la del raig i la malenconia
dels ingenus i dels canalles
de la retòrica i les aturades cardíaques
de les endèmies i les acadèmies

defensar l'alegria com una destinació
defensar-la del foc i dels bombers
dels suïcides i els homicides
de les vacances i de l'aclaparament
de l'obligació d'estar alegres

defensar l'alegria com una certesa
defensar-la de l'òxid i de la roña
de la famosa pàtina del temps
del lentitud i de l'oportunisme
dels proxenetes del riure

defensar l'alegria com un dret
defensar-la de déu i de l'hivern
de les majúscules i de la mort
dels cognoms i les llàstimes
de l'atzar
i també de l'alegria.