"Pensaments"

 

Els escrits que penjo aquí al bloc provenen d’una llibreta on he anat apuntant als meus pensaments i reflexions des de fa mes o menys un deu anys, i la majoria provenen d’un temps en que m’estava recuperant d’una malaltia.

Però avui he volgut provar una cosa diferent.

Amb la ment en blanc, m’he assegut davant l’ordinador a veure que passava pel meu cap, així en directe, sense passar per la meva llibreta.

Estic concentrada, tot sembla normal al meu voltant, però mentre escric moren milers de persones i també tantes altres acaben de veure, per primera vegada la llum del món.

Milers de famílies han començat a plorar la mort d’algú o a riure amb l’arribada d’un fill, net, germà,...

Penso, sento aquestes pèrdues i aquestes trobades, aquests somriures i aquestes llàgrimes.

Quantes persones deixen aquest món, sols, sense ningú se n’adoni del que passa?

Quantes criatures naixeran d’amagat i les abandonaran?

La gent i pensem molt poc amb la mort. Ens passem la vida preocupats per ximpleries absurdes, deixant de banda moments importants.

No ens arrisquem perquè tenim por.

Protestem però ens acovardim a l’hora d’actuar.

Volem que tot canviï però ens neguem a canviar.

Els indis arapahoe tenen una dita: “Avui és un dia tan bo com qualsevol altre per deixar aquet món”

Més tard o més d’hora ens morirem. Només qui ho accepta està preparat per a la vida.

(No ha anat pas tan malament això d’escriure en directe, oi?)