divendres, 4 de juny de 2010






Esclatar amb tot l'ardor apassionat de la nostra ànima, vèncer tota resistència i destruir tots els obstacles que hi ha en el camí de la nostra gran bogeria. Estar orgullosos del nostre absurd i infinit valor i arrencar enmig d'aquesta borratxera d'orgull i d'èxtasi cap als últims cims de l'ésser, impulsats per la set de grans conquestes i l'anhel de les realitzacions finals. Que el nostre gest sigui una creació, el signe d'un món nou; que l'entusiasme sigui una missió i el pensament una ordre.
Que la nostra bogeria, intensa i profunda fins a la glòria desencadeni un terror còsmic i una il•limitada angoixa i que el seu desori atiï les flames de la nostra vida, massa viva per a no cremar i massa dramàtica per a no explotar.
Que gens detingui el nostre impuls d'afirmació i que la nostra vida deixi un rastre.
Que la suprema conquesta i l'absurd impuls cap al món dominin tots els nostres pensaments i desitjos, i que la set de mons infinits augmenti amb la nostra elevació.
Estimem les nostres grans alegries i les nostres grans desesperacions; però odiem a mort la inèrcia, el dubte i la passivitat, odiem també tot el que fa disminuir l'ardor apassionat de l'ànima, com també tot el que obstaculitza el nostre absurd impuls cap al món.
Positius o negatius !que més dóna¡ N'hi ha prou amb que la nostra ànima vibri. Doncs és impossible que d'una gran negació no esclati una gran afirmació; en les grans negacions palpita el mateix foc que en les grans afirmacions. Els grans trànsits solament poden fer-se en els apogeus.