divendres, 11 de juny de 2010





Em pregunto perquè el sofriment només atabala a uns.
Existeix alguna raó a aquesta selecció, que entre els individus normals, aïlla una categoria d’elegits destinats als suplicis més horribles?
Algunes religions afirmen que el sofriment és el mitjà que usa la Divinitat per a provar-nos, o per a fer-nos expiar un pecat o l'absència de fe.
Aquesta concepció pot ser valida para un creient, però no per a qui veu com el sofriment castiga indiferentment tant als purs com als impurs.
Res pot justificar el sofriment, i voler fonamentar-lo en una jerarquia dels valors és estrictament impossible, suposant que una jerarquia semblant pogués existir!!!

1 comentari:

Fina Massip ha dit...

Res justifica el sofriment, absolutament res. I res justifica que es posin entrebancs per poder-lo minimitzar, pal•liar o suprimir com sigui. Res justifica que no s'investigui més. Res justifica la indiferència davant el dolor dels altres. Ni tampoc està justificada la mesquinesa dels qui es creuen privilegiats i viuen pensant que a ells no els tocarà mai.