Actuar en conciència.

Mirant cap a enrere amb l'òptica de la història, crec que tos entenem el molt que devem als que es van atrevir a actuar segons la seva consciència, disposats a pagar el preu que s'exigeix quan aquesta s'oposa als interessos dominants. 

 

Es dirà que l'exemplaritat està en els llibres de moral o d'història, però resulta insuportable quan es detecta al nostre voltant en qüestions trivials de la vida diària. 

Qui aguantaria a gents tan pretensioses que, apel·lant a principis abstractes de justícia o d'homenia de bé, anteposen la seva consciència al profit del grup social al que pertanyen. El professor que no vota al candidat que imposa el departament, o que no està disposat a fer prevaler les recomanacions que vénen de dalt; l'afiliat que protesta pels excessos del seu partit, al que se li aïlla com a un empestat, encara que anys després tots comparteixin les seves crítiques i ningú s'acordi del que les va denunciar primer; el columnista que marca distància amb la línia del seu periòdic; el jutge que des d'una idea infrangible de la justícia s'enfronta a l'Estat i després a l'esperit de cos dels seus col·legues, són exemples que hem viscut d'a prop i que, lluny d'aixecar la nostra admiració, tendim a interpretar de manera tan mesquina com malèvola.

Salten espurnes quan la consciència individual ensopega amb els usos i normes dels grups en qüestió, i es produeix una inevitable explosió si ens obstinem a seguir els imperatius que dicti la consciència.

Amb les institucions democràtiques ens protegim bastant bé del poder arbitrari de l'Estat, però ens trobem per complet a la intempèrie davant la pressió social que ens imposen opinions i comportaments dels quals dissentim. Tant és així que, estem molt millor protegits contra el despotisme polític que contra el social, ja que no només manquem d'instruments jurídics de defensa, sinó que fins i tot molts ni tan sols els troben a faltar.

A hores d'ara no hi ha cap dubte que el poder social amb major capacitat de minvar la llibertat individual es troba en l'àmbit econòmic, en les grans societats que controlen la producció i distribució de béns i opinions.

El veritable perill consisteix en què el ciutadà quedi per complet absorbit pel consumidor. Consumim mercaderies de tota classe, però també imatges, idees, opinions, un nou camp que ha saltat al mercat amb la revolució de les comunicacions, concentrant les millors expectatives de guany, alhora que les de major incidència social.

Crec que en aquesta apel·lació a la dignitat trobem gents de molt diferent pelatge (també querellants, ressentits o senzillament imbècils) que produeixen sense parar conflictes innecessaris, però penso que una societat no pot avançar sense l'embranzida que prové d'aquests individus que, sovint nedant contra corrent, se senten impel·lits a fer el que creuen necessari. 

Cal mantenir un gran esperança mentre en cadascun dels àmbits socials (la política, l'administració, el món empresarial, la investigació, l'ensenyament) no faltin uns quants individus, fidels a l'alta idea que es fan de si mateixos, que els obliga a un comportament estricte, sense que consideracions personals o interessos del cos o grup social al que pertanyen influeixin en les seves determinacions.

El preu que hauran de pagar? Això és un altre tema.