dilluns, 9 d’agost de 2010

"Prou de sentir-nos culpables"



La culpa és un sentiment ocasionat per alguna cosa que hem fet o que deixem de fer, també se li diu també remordiment. 

El sentir-nos responsables per haver ofès a algú, equivocar-nos i no reconèixer-ho públicament, reaccionar en comptes de raonar, fer mal uns altres, etc., està totalment lligat amb les emocions. 

Enfrontar la culpa ens lleva de condemnar-nos per accions i pensaments incorrectes, però el mantenir-la silenciada la fa més gran i causa molt mal. 

Quan es vol evadir una responsabilitat en una situació, és molt fàcil i més còmode llançar la pilota a altres per a dir: és la teva culpa, vas fallar tu...
Es manipula el motiu fins a fer sentir malament a uns altres, creient que ens lliurem de ser jutjats. 

Però què passa en el nostre l'interior? La culpa no és altra cosa que evadir la pròpia responsabilitat dels nostres actes. Tots desitgem donar el millor de nosaltres mateixos, no obstant això també cometem errors en els quals involuntàriament podem danyar a l’altra persona, és la nostra responsabilitat assumir-la, corregir-la i principalment perdonar-nos, perquè tots en aquesta vida estem aprenent a ser millors. 

Hi ha qui viuen amb culpa per molts anys, al creure que no van educar bé als seus fills, per no salvar el seu matrimoni i arribar al divorci, per allunyar-se dels seus pares a l'iniciar la seva pròpia família, per no poder oferir als seus fills una millor posició econòmica, etc. No creus que ja va ser suficient de sentir-se culpable? Que ja és hora de posar-li fi a tota aquesta escombraria?

Eliminem la paraula culpa del nostre vocabulari, canviem el sentir que tenim i reconeixem que solament es va cometre un error i que estem a temps de corregir-lo. Practiquem el perdonar-nos primerament de la forma més honesta que puguem i si ho creiem necessari, ens podrem disculpar amb qui haguem de fer-lo. 

Pensa: Bé, hem vaig equivocar, vaig pensar que era el millor en aquell moment però ara m'adono que pertany al passat i en aquest mateix instant m'allibero de tota culpa perquè és una càrrega que vaig haver d'enfrontar. Ja he pagat el preu tot aquest temps, ara torno al principi i evitaré tornar a fer el que vaig fer incorrecte, sóc lliure. 

Fins al moment que t'atreveixis a enfrontar la culpa o les teves culpes, et desfaràs d'ires, odis, rancors, ressentiments, remordiments. Aquesta actitud de canvi et farà créixer i ser millor cada dia, amb un raonament correcte, tal com va dir Shakespeare: “No hi ha res bo ni dolent, sinó que el pensar ho fa així”. 

Tu ets l'única causa del que ocorre en la teva vida, mantingues els teus pensaments correctes i en coherència amb les teves accions. Sent la pau després d'actuar de forma correcta, gaudeix-la i mantin-la permanentment amb tu. 

Recorda que la mateixa naturalesa no s'està culpant per crear una tempesta o un sisme submarí, ella segueix expressant-se de formes meravelloses.

1 comentari:

Jesús M. Tibau ha dit...

la culpa és una cosa molt lletja i ningú la vol. Tots necessitem una mica d'humilitat per a saber reconèixer-ne la nostra part.
Gràcies per afegir el meu blog a la teva llista d'enllaços en primer lloc. Jo també ho he fet. salut