dissabte, 21 d’agost de 2010

Decepció

Ens deceben les coses o ens deceben els altres.



La decepció és sempre causada per alguna cosa o per algú. 

Ens decep, en definitiva, la realitat: el que alguna cosa no hagi esdevingut conforme a les nostres expectatives o el que algú hagi tingut un comportament diferent al que esperàvem.

Però no tota decepció neix d'una esperança frustrada: de vegades ho fa també d'una esperança plenament satisfeta, d'una espera que, per fi, s'ha realitzat, però el resultat de la qual, arribada la seva consumació, es troba molt allunyat de les que havien estat les nostres expectatives referent a això. 

Des d'aquesta òptica, la decepció pot adoptar ara la forma de molèstia o fastig, de desencantament ,si es vol, perquè allò que esperàvem manca de l'encant i la màgia que havíem suposat.

Un, en conseqüència, no només es decep pel que no va ser, o va anar de manera diferent a l'esperat, sinó igualment pel que ha estat com es desitjava que fos, però que, malgrat això, ha resultat insuficient: ho hem anhelat, i, ara que ho tenim,  descobrim que no mereixia la pena tenir-lo, que tant anhel i tanta espera, s'ha resolt, per fi, en no-res o... qui sap si en alguna cosa pitjor.

Però jo crec que en aquest cas, el que en rigor ha succeït una vegada més és que la desesperança consumada s'ha resolt en decepció.

En qualsevol cas, no és mal consell aquella vella dita oriental, segons la qual cal tenir molta cura amb el que es demana, no vagi a succeir que ens sigui concedit.

1 comentari:

Ada ha dit...

Si és així, la decepció ens la creem nosaltres mateixos... per esperar altra cosa i no conformar-se amb el què tenim... ni els altres ni les coses, nosaltres som el perill! Si no pensarem tant...