dimecres, 11 d’agost de 2010

El passat



Quantes persones viuen lligades al passat i involuntàriament i han deixat passar la seva vida de llarg, sense aprofitar les oportunitats perquè ni tan sols les han vist. Van col·locar un ancora en aquesta part de la seva vida i és probable que encara que ho desitgin, no poden trobar la sortida.

Hem d'aprendre a deixar anar el viscut, enfrontar el passat d'una forma raonable perquè no tornem a ensopegar amb ell.

Quan es tenen experiències que han deixat marques amb esdeveniments que no triem, no varem voler i tampoc varem provocar, ens varem preguntar repetidament: Per què a mi? Què vaig fer per a merèixer això? Per què no vaig fer tal cosa? Com és que no em vaig adonar? Per què no em vaig quedar callat?, etc.

Generalment quan s'experimenten abusos, enganys o maltractament, es manifesta un sentiment de dolor i rancor al pensar que aquest greuge va anar d'una forma deliberada. Ho seguim vivint i sofrint contínuament fins a tornar-nos vulnerables.

Aquesta situació ha causat un impacte directe sobre el nostre futur, es manté el temor latent que pot ocórrer novament i reviure aquest dolor. De forma no conscient el present està determinat pel passat, ens és impossible ignorar-lo i sense voler-lo ho fa la seva identitat. Fugir no serveix de res. Cal enfrontar el passat sense remordiment, mantenir el present amb confiança i ocupar-nos del nostre futur sense por.

Pot haver similituds, però cada situació és diferent, els personatges no són els mateixos, ni tampoc les circumstàncies; però el procés de restauració si és igual per a tota situació. És començar prenent la ferma decisió de fer la transició de l'odi o dolor actuals, a la pau i felicitat immediata.

Deixem partir el ressentiment perquè ens convé, reconeixem que no hem estat feliços amb aquests records i pensaments. Amb tota honestedat decidim perdonar i perdonar-nos per tot aquest passat que ja va passar, perdonem i oblidem, tanquem aquest cercle. Fixem-nos noves metes, realitzem activitats que ens motivin a sentir alegria de forma constant, mantinguem en el nostre pensament i el nostre sentir en tot moment: “Per a mi tot és fàcil”, “Jo confio en mi i ho puc tot”, fem el nostre millor esforç.

En definitiva hem d'enfrontar el passat en el present i connectar-lo amb el futur per a aprendre a viure, encarar-lo per a sobreposar-se. És lluitar racionalment en l'aquí i ara per a assolir reconciliar-nos amb nosaltres mateixos i gaudir d'una vida harmoniosa moment a moment.

Val la pena intentar-ho. Què podem perdre?