L'edat

És veritat que cada etapa de la vida té els seus avantatges, però també les seves servituds, i només de qui sap beneficiar-se de les primeres i pagar, inevitablement, les segones, pot dir-se que es troba instal·lat en el món en possessió d'una actitud, i també aptitud, intel·ligent. I únicament d'aquell que ha sabut ser a cada moment de la seva vida el que havia d'esser pot dir-se relament que ha viscut.

La vida és una font inesgotable de pesars, però també de plarers. I cada edat té els seus propis que cal apurar fins al fons, perquè, una vegada que se'n han anat no tornaran.

Per això, si joiós és l'entusiasme juvenil, no ho és menys el desencantament  que, nascut de la lucidesa, acompanya a l'edat madura; si vitals són les il·lusions per al jove, no menys dolç és el començar a sentir-se alliberat d'elles; i si la joventut obté l'impuls suficient per a tractar de conquistar el món de la força de les seves creences i els seus ideals, dels seus sentiments, emocions i passions,  la maduresa gaudeix amb el suau escepticisme i el seré desengany que només els anys proiporcionen, i amb l'asseure's a contemplar el món davant seu com un espectador curiós, però no massa compromés.

La millor edat, és sempre aquella que tenim, a condició per descomptat, que sapiguem viure-la intel·ligentment.

De manera que, en el que a mi respecta, ni renego del jove que vaig ser ni ho trobo a faltar. Als anys que ara tinc, iniciant la última dècada de la segona edat, a no res més aspiro que a veure arribar la tercera, i vencer-la, si això fos possible. I si algun dia, arribada a la vellesa, cap dels plaers dels quals ara gaudeixo es trobessin ja al meu abast, estic completament segura que encara podria trobar cert content a prendre el solet en la meva terrasa, observant divertida i perplexa, l'enrenou de tot.

I que vingui l'hora suprema quan vulgui posar fi a la història.

Fins llavors, en l'edat madura que ara em trobo, lliure de presses, falses esperances i vanes il·lusions, basta'm per a viure el que hi hagi llibres que mereixi la pena llegir, disposar del suficient humor per a entretenir-me, ara i després, amb la tasca d'embastar tres o quatre disbarats, com ara faig, i el que no em fallin les forces ni l'ocasió per a practicar amb certa freqüència el sa exercici amatori, i si és arribada l'hora que les primeres m'abandonin, no tinc el menor dubte: en el mateix moment que el meu apassionement no pogués ser satisfet, el meu més fervent anhel seria perdre'l del tot.