Soc afortunada, tinc a la meva avia que té 101 anys i amb tot l'esme, i més que això jo diria que és un pou de saviesa.
Ara pobreta esta a l'hospital recuperant-se de una lesió a l'esquena, i mentre li faig companyia em venen a la memòria algunes reflexions que sempre em fa durant les nostres converses i que tenen a veure amb la contradicció humana.
Ella sempre diu que anem al revés, quan som petits volem ser grans i quan ja ho som enyorem la infància perduda.
Diu que perdem la salut per fer diners i després perdem els diners per tenir salut.
Diu que estem ansiosos pensant en el demà i descuidem el dia a dia, i d'aquesta menera no vivim ni l'avui ni el demà.
Diu que no val més qui més té, sino qui menys necessita.
Diu que vivim com si no ens haguéssim de morir, i ens morim com si no haguèssim viscut.
.... i té raó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada